diumenge, 17 de gener de 2016

PROJECTE DE COL.LABORACIÓ AMB EL MAMT: Diàlegs amb Julio Antonio

PROJECTE DE COL·LABORACIÓ AMB EL MAMT
DIÀLEGS AMB JULIO ANTONIO


           

El projecte Diàlegs amb Julio Antonio pretenia apropar l'obra d'aquest artista de la col·lecció permanent del MAMT a l'alumnat de 2n de batxillerat artístic. A partir dels dibuixos d'aquest autor, l'alumnat podria establir-hi un diàleg, intervenint-hi des d'una visió contemporània que li permetés explorar camins propis per a expressar històries pròpies i personals, i conèixer l'obra d'un artista que a priori va treballar amb un llenguatge clàssic i tradicional.


El projecte es divideix en dues fases: en una primera, l'alumnat transferiria una imatge d'un dels dibuixos de Julio Antonio sobre un paper de 50x70 cm. A partir d'aquesta primera veladura, parlarien visualment amb el dibuix per portar-lo al seu terreny, per a explicar alguna cosa, a través de tècniques graficoplàstiques com la tinta, la ploma estilogràfica, el bolígraf, el retolador...transformant-lo, enriquint-lo, modificant-lo. En una segona fase, aquesta ja es duria a terme en el museu, l'alumnat realitzaria sobre la primera intervenció una segona transferència d'un altre dibuix d'en Julio Antonio. Aquesta segona veladura segurament crearia accidents a l'anterior: en Julio Antonio tornaria a parlar visualment amb l'alumnat. I aquests continuarien l'obra, modificant-la i transformant-la per segona vegada.

Reflexions en relació a la primera fase desenvolupada a l’institut

            Adaptar-se a un dibuix d’un altre artista tant allunyat d’un mateix i portar-lo al teu terreny per a utilitzar-lo de forma expressiva com a vehicle de comunicació d’alguna cosa no és tant fàcil. En aquesta primera fase, l’alumnat s’enfronta a dubtes inicials que ha de superar. Es veu obligat a prendre decisions: des de la  selecció de la imatge a treballar, la posició de la mateixa veladura en el format del paper de 50 x 70, la seva intensitat de transferència a través del xilè, la pressió amb el cotó sobre la imatge a color que es va desfent per fregament i el control d’aquesta taca pictòrica que deixa impresa la imatge invertida en el suport.

           
El diàleg amb Julio Antonio comença en el moment en què l’alumnat tria un dels seus dibuixos: allà ja s’inicia necessàriament un posicionament, una intenció creativa. L’alumnat mira el dibuix abocant-hi preguntes i possibilitats creatives de comunicació expressiva. Sobre de la imatge transferida, tempteja uns primers grafismes, unes primeres taques que el va portant cap a un camí d’exploració i d’apropiació dels dibuixos d’en Julio Antonio. En aquesta fase cal superar la por al paper en blanc. Els grafismes inicials vénen suggerits per la figura, per la idea a plasmar, però també per l’atzar, pel deixar-se portar. És un procés de creixement personal. El dibuix va prenent forma, per fases, alguns cops calmadament, de forma poètica, en d’altres de manera agressiva i energètica. Hi ha experimentació, sensació, reflexió i vivència. El nou dibuix es va construint... deixa de pertànyer a en Julio Antonio per passar a ser de l’alumne.

            La riquesa d’estratègies es multiplica a l’aula. Treballar sota condicionants, sota premisses prèvies i convertir-les en oportunitats per a avançar com a artista, per a créixer, per a experimentar, per a sortir de la zona de confort és nou per a molts d’ells, i necessiten superar reticències inicials. L’alumnat es retro alimenta, es reinterpreta, l’obra deriva cap a una altra cosa... i queda oberta, com diria Umberto Eco. La taca i el grafisme es fusionen amb les veladures, en algunes ocasions amaguen el dibuix de Julio Antonio, en d’altres es ratlla, s’ofega.. però també l’espai en blanc s’erigeix com un silenci necessari on es respira el contingut comunicat. Els dibuixos són un contrapunt de partida, una excusa per a apropar-se a l’artista però també per a avançar i evolucionar.

         

  
 Aquests dibuixos neixen amb el compromís que restaran oberts a una segona fase en el museu, on s’acabarà de dialogar amb l’artista amb una segona veladura, que podrà redirigir, potenciar o contradir el treball fet a l’aula.


Reflexions en relació a la segona fase desenvolupada al Museu d’Art Modern de Tarragona el 12 de gener del 2016


             Podríem dir que la visita- taller al Museu d’Art Modern de Tarragona va constar de tres parts: una primera presentació de l’equip pedagògic del museu, la Marisa i la Núria a la sala d’actes, una segona part d’aprofundiment de la figura de Julio Antonio a través del contacte directe amb les seves obres, dibuixos i escultures de les sales expositives del museu, i una tercera part al taller del museu on es va tancar el projecte iniciat a l’institut.
 Les tres parts van ser necessàries per a poder acabar de copsar tot l’univers Julio Antonio, i van transcórrer de forma fluïda fins al desenllaç final: la mirada conclusiva de l’alumnat en vers el treball realitzat al voltant d’aquest artista des de la matèria de dibuix artístic de 2n de batxillerat.

            Aquesta segona fase al museu va començar amb una introducció de l’artista Julio Antonio a través d’un vídeo que la Marisa i la Núria van projectar a l’alumnat a la Sala d’Actes. En aquesta sala, l’alumnat va poder veure en directe els dibuixos reals del Julio Antonio amb què havien estat treballant a l’institut. A molts els va sobtar la grandària d’aquests, i el domini de l’anatomia humana i del dibuix per part d’un escultor.

A continuació l’alumnat va prendre contacte amb l’obra de Julio Antonio gràcies a la visita guiada i comentada duta a terme per la Marisa a través de les sales del museu que acullen les escultures i dibuixos de l’artista. En aquest itinerari, ple d’anècdotes vitals viscudes per Julio Antonio, l’alumnat va tocar, veure, llegir, i sentir les vibracions d’aquestes obres, i endinsar-se de ple en el món de l’autor, en la seva manera de viure, de ser, d’expressar... Tot i que a l’institut se n’havia parlat, la profunditat dels coneixements que van rebre al llarg d’aquest recorregut pels espais del museu, les experiències que l’alumnat va poder viure al museu no es pot comparar amb una visita “normal”. A través de la Marisa, l’alumnat va poder palpar les textures, els volums d’algunes de les escultures, descobrir tècniques escultòriques, processos creatius, i aspectes de la biografia d’en Julio Antonio que mai haurien pogut copsar o interpretar.

Finalment, després d’aquesta brutal i intensa contextualització de l’artista, l’alumnat va treballar la segona fase del projecte Diàlegs. Tal com estava previst, el grup d’alumnes va haver d’escollir una segona reproducció a color dels dibuixos de figura humana, per tal de realitzar-ne una segona transferència a través del xilè damunt del dibuix interpretat, sorgit de la primera fase elaborada a l’institut. Aquesta última selecció va quedar determinada per aquesta introducció a la vida de Julio Antonio, però també anava condicionada pel contingut dels dibuixos que l’alumnat pretenia expressar a través de la seva interpretació personal. Seleccionar un segon dibuix, transferir-lo per veladures implicava que Julio Antonio “tornava a parlar” i forçava a l’alumnat a haver-hi de dialogar, per potenciar el missatge de les seves obres, o per a trencar-lo, o per a modificar-lo... va ser un treball intens, on cadascú ja mostrava unes intencions alhora d’integrar el segon dibuix. Aquest procés no es va allargar més d’una hora, i molts dels que van anar acabant es van dedicar a apuntar reflexions i idees al voltant del treball realitzat.

Moltes d’aquestes reflexions es van compartir de forma solemne i personal al final del taller, on alguns alumnes van explicar com havien interpretat la seva obra, el missatge vital que havien volgut transmetre apropiant-se dels dibuixos de Julio Antonio i modificant-los en la recerca d’un llenguatge personal, experimental i propi.

           


    Aquest projecte ha suposat una oportunitat per a l'alumnat per a avançar en la descoberta i experimentació d'un llenguatge propi i personal, per a entrar en contacte directe amb una institució d'art com és el Museu d'Art Modern de Tarragona, assumir responsabilitats en un primer repte artístic que transcendeix la tasca de realitzada a les aules, conèixer de forma profunda la figura de Julio Antonio i prendre consciència del valor de la tasca pedagògica i creativa que es dur a terme en un museu d'art avui en dia...
           

      Els 11 dibuixos de 50x70 cm realitzats pels alumnes del batxillerat artístic plàstic, de l’Ins Jaume I de Salou, en el marc del projecte Diàlegs amb Julio Antonio s’exposaran el 22 de febrer, a la sala que rep el nom de l'artista, al costat dels dibuixos i escultures que els han inspirat.

Montserrat Martinez

Ins Jaume I de Salou

Gener del 2016

Dibuixos dels alumnes, resultat d'aquest projecte: 



 Interpretació d'en Marc Roig

  Interpretació de la Laura Zaragoza


  Interpretació de la Raquel SanFulgencio











           

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada